Classificació EN1822: per què és important

Des de l'aparició de la Covid-19 i els esforços globals per minimitzar la propagació de la infecció a la població, s'ha renovat l'atenció a determinar quines mesures es poden prendre per reduir el risc de transmissió aèria de virus respiratoris, inclòs el Covid-19, en una sèrie d'entorns interiors de contacte proper.

Hi ha proves que els filtres de partícules d'alta eficiència (filtres HEPA) poden servir com a mesura complementària eficaç per eliminar les partícules de Covid-19 de l'aire interior. No obstant això, és important diferenciar els diferents sistemes de filtració d'aire del mercat i determinar quins tenen una eficàcia suficient per garantir l'eliminació de petites partícules de virus com el Covid-19.

Una part essencial per determinar quins sistemes de purificació d'aire utilitzen els filtres adequats que poden garantir la filtració de virus i bacteris en l'aire és la classificació segons la norma europea 1822 (EN1822). Proporciona un estàndard de prova per classificar els filtres de partícules en diferents classes d'efectivitat.

Aquí oferim una visió general de la classificació EN1822 i la seva importància a l'hora de considerar quins sistemes de filtració d'aire utilitzar com a mesura per reduir el risc de transmissió de Covid-19 a l'interior.

Quina és la classificació EN1822?

La classificació segons l'estàndard europeu 1822 es va desenvolupar a finals dels anys noranta i es considera revolucionària perquè ofereix la possibilitat de determinar l'eficàcia mínima absoluta d'un sistema per partícules, independentment de la mida, inclòs el percentatge de partícules que pot eliminar de l'aire. Això proporciona la informació detallada necessària per determinar fins a quin punt el filtre d'un sistema de filtració d'aire en particular pot protegir contra la transmissió d'infeccions transmeses per l'aire, ajudant així a seleccionar quin sistema de filtració d'aire s'ha d'utilitzar com a mesura eficaç de prevenció de la contaminació.

El "protocol de prova EN1822" va entrar en vigor l'any 2000, també conegut com a prova MPPS (Most Penetrating Particle Size), que s'ha convertit en l'estàndard més estricte i robust del món per avaluar l'eficàcia del filtre d'aire.

La classificació EN1822 consta d'una prova de dues parts, que inclou:

Part 1: Determineu quina mida de partícula penetra més ràpidament en el filtre HEPA;

Part 2: Prova el Filtre HEPA basat únicament en la mida de partícula determinada a la part 1 per determinar l'eficàcia a diferents velocitats de l'aire, simulant condicions pràctiques d'ús a diferents velocitats del ventilador, ja que l'eficàcia depèn de la velocitat a la qual passa l'aire.

Mitjançant la prova dels mitjans de filtre d'aquesta manera, es pot proporcionar informació sobre l'eficàcia per al pitjor escenari absolut, on es prova un filtre per capturar partícules de la mida i la velocitat més difícils, a diferència de les proves anteriors que només determinen si un filtre pot capturar partícules de 0,3 μm o més, que només representen una fracció de la contaminació de l'aire.

Les proves realitzades segons la classificació EN1822 són fonamentalment un mètode molt més exhaustiu per determinar l'eficàcia que altres proves utilitzades en el passat i haurien de ser la classificació estàndard d'or utilitzada pels fabricants per demostrar l'eficàcia dels filtres utilitzats en els seus purificadors d'aire. Això proporcionaria algunes de les garanties necessàries que els sistemes utilitzen un medi de filtre adequat per al seu ús per combatre no només la transmissió de Covid-19, sinó també l'ampli espectre de virus, bacteris i altres partícules ultrafines per sota de 0,3 μm de mida.

Com es van provar els filtres abans de la norma EN1822?

Abans de la norma EN1822, l'eficàcia dels sistemes de filtració d'aire s'avaluava tradicionalment pel seu rendiment en la captura de partícules tan petites com 0,3 micròmetres (μm) mitjançant la prova de partícules d'oli dispers (DOP). Aquesta prova es va desenvolupar per primera vegada a la dècada de 1950, en un moment en què mesurar amb precisió partícules de menys de 0,3 μm era molt més difícil.

Tot i que la prova DOP proporciona informació sobre el rendiment dels sistemes de filtració d'aire en l'eliminació de partícules de 0,3 μm o més, no pot determinar l'eficàcia d'un sistema de filtració d'aire per eliminar partícules més petites com el coronavirus SARS-COV-2, que té un diàmetre entre 0,25 i 1,0 μm. Tampoc es pot utilitzar per determinar si el filtre d'un purificador d'aire pot filtrar altres virus i bacteris respiratoris que siguin menors de 0,3 μm.1

Com que la majoria de purificadors d'aire HEPA del mercat afirmen que són un 99,97% efectius per eliminar partícules tan petites com 0,3 μm, és important que els fabricants aclareixin si el filtre dels seus sistemes de filtració d'aire també pot eliminar virus i bacteris més petits, molts dels quals són més nocius per a la salut pública.

En el context de la pandèmia actual, ja no n'hi ha prou amb utilitzar la prova DOP per demostrar l'eficàcia del filtre d'aire d'un medi filtrant.

Com es va provar el filtre IQAir HyperHEPA?

El filtre IQAir HyperHEPA ("filtre IQAir") en un purificador d'aire com l'IQAir Cleanroom H13 s'ha sotmès a rigoroses proves de classificació EN1822 i no només compleix l'estàndard per als filtres HEPA, definit com a ≥ 99,97% d'efectivitat per a partícules de 0,3 μm de mida, sinó que fins i tot supera aquest estàndard.

Els informes de proves mostren que el filtre IQAir captura eficaçment partícules del pitjor dels casos tan petites com 0,14 μm a dues velocitats de flux d'aire diferents: 99,95 % a flux d'aire de fins a 240 m3/h (141 peus cúbics per minut) i més de 99,5 % a 99,5 % a velocitats de flux d'aire per minut 303 m³/h.

S'ha demostrat que el filtre IQAir captura fins i tot partícules de mida nanomètrica amb una eficiència d'almenys el 99,95% a les velocitats del ventilador 1 i 4 i una eficiència del 99,5% a la velocitat màxima del ventilador.

Diploma

A mesura que els països d'arreu del món continuen lluitant contra la propagació de Covid-19 i prenen les mesures adequades per reduir el risc de noves infeccions, és crucial que els fabricants de sistemes de filtració d'aire proporcionin claredat sobre fins a quin punt els seus sistemes poden eliminar partícules petites com el coronavirus SARS-COV-2 de l'aire interior.

La classificació EN1822 va més enllà dels resultats de la prova DOP ara obsoleta i proporciona aquesta claredat tan necessària. La classificació EN1822 s'ha de considerar l'estàndard d'or per determinar l'eficàcia dels filtres utilitzats en els sistemes de filtració d'aire.